Comparava Miralles esta (per un altre costat estesa) costum idiomàtic ab l'esnobisme dels qui lluïxen en el bany una magnifica tovalla de blanc impol·lut i brodats artesanals  que, no obstant això, no és utilitzada mai per a la seua autentica funció, l'eixugat de mans,  per a lo que sempre s'utilitza una altra més vella que es té amagada de la vista del possible visitant ocasional de tan magna habitació.

Curiosament en els dies anteriors i posteriors al llançament d'esta (segons el nostre parer) encertada teoria, diversos han sigut els partits i institucions que han corregut a donar-li tota la raó, com si de sobte una conjunció d'astres els haguera posat d'acord.

Qualsevol que passege durant estos dies pel Cap i Casal del Regne, podrà adonar-se de lo que dic. No hi ha més que vore els centenars i centenars de cartells, banderoles i lluminosos que l'Ajuntament a escampat per tota la ciutat ab l'eslògan “VIVE VALENCIA”.

Ni un sol “VIU VALÉNCIA” s'ha colat entre tant de gasto propagandístic, ni un sol senyal al ciutadà valencià parlant, ni la més mínima quota per respecte al nostre propi idioma i tot això baix el mandat d'un partit, el Popular, que s'esgarra les vestidures un dia sí i l'altre també, en una interminable exhibició de frenesí lingüístic de defensa de lEs nostres senyes d'identitat.

El transeünt de la nostra ciutat, podrà observar sense cap esforç com un bon nombre d'autobusos urbans lluïxen la publicitat d'un determinat partit polític que també té com a eix fonamental del seu missatge, la defensa del nostre idioma i la nostra cultura. Este partit que contínuament està mirant al nord al qui ha declarat la guerra sense quarter, perquè no hi ha millor manera de dirigir a la massa que trobar un enemic comú, acompanya la fotografia del seu líder ab l'eslògan "ATREVETE A CAMBIAR” sense que tampoc en esta ocasió existisca versió en el valencià que tant presumixen de defendre.

Si finalment l'observador interessat en estos temes, llig un periòdic o escolta la ràdio, percebrà com un tercer element s'ha unit a esta moda de defendre el valencià no gastant-lo. Es tracta del partit ab major “solera” dins del valencianisme i que per avatars del destí es troba  a la vora de la desaparició. La seua última campanya “UNIÓ VALENCIANA PRESENTA A... JOSÉ MANUEL MIRALLES, EL LÍDER DEL CENTRO VALENCIANISTA” no podria ser més concloent, més indiscutible, més desoladora; ¿potser no hi ha futur per al valencià en el valencianisme?.

Per als que ens hem criat políticament en el “valencianisme tricolor” la constant demostració que el nostre idioma vehicular a tots els nivells de la vida podia i havia de ser el valencià, havia constituït l'eix central de la nostra actuació interna i externa, marcant la distància respecte als partits “regionalistes” en els que les coses “importants” havien de dir-se i quedar escrites en castellà. Després de mitja vida de lluita per la dignificació de la nostra llengua,  ¿en que ens trobem?, ¿a on hem arribat?.

Tres partits, tres; tres autoproclamats salvadors del nostre ser com a poble, tres expedidors de carnets de valencianisme i de certificats de puresa de sang... i de que ens han servit.

A la més mínima ocasió amaguen la llengua com si es tractara d'una tovalla vella que no ha de ser ensenyada en públic, per a això ja tenen l'altra, la del blanc impol·lut, la del brodat artesanal que resa “LIMPIA, FIJA Y DA ESPLENDOR” .

Carles Choví Añó

Secretari General d’Opció N.V.

(Publicat en El Mercantil Valenciano 23/01/07)