Un número que desconec de familiars, amics i veïns de les víctimes es veren afectats al seu cor per a sempre donada la pèrdua sobtada i tràgica dels seus sers volguts. Molts altres usuaris habituals del Metro, pensàrem instintivament que podiem haver anat perfectament en eixe maleit comboi, circumstància que ens acostà al sentiment dels afectats, pot ser d'una manera egoista, pero també ab coneiximent de causa de la situació real d'este mitjà de transport. I com passa en estes ocasions arreu del món, el dol per la desgràcia també es va viure de manera col·lectiva a les poblacions on soterraren algun conciutadà, a tota la comarca de l'Horta i per extensió a tota la Comunitat Autònoma de Valéncia.

Després d'escriure estes primeres esbosses he tingut de deixar-ho per la faena i ha vingut l'hora de dinar. Mentre ho feia, Canal 9 ha informat del trist aniversari de l'accident, i ho ha fet a la seua peculiar manera, dedicant-li, per exemple, més temps al tall de les comunicacions ferroviàries ab Madrid que al recordatori de la tragèdia, i quan ho ha fet, no més hem vist als familiars plorant i llegint unes paraules, res de reivindicacions ni peticions de responsabilitats als nostres governants; i naturalment les càmeres ens han mostrat al president Camps a les portes de la Generalitat actuant de manera paternalista, encara que des de la distància.

No vull entrar, hui precisament, a valorar les responsabilitats polítiques del fatídic accident, entre altres coses per a que no em critiquen per instrumentalització de la tragèdia, encara que com a vei de Torrent, la població més afectada per la desgràcia, m'agradaria dir-li al nostre Molt Honorable President que la seua omnipresència televisiva comparada ab la seua absència a Torrent i altres poblacions des del dia de l'accident fins a hui, sona a despreci, a falta d'humanitat.

Fa uns dies, per a la seua presa de possessió com a President de la Generalitat Valenciana, Camps, va demanar jurar sobre la seua pròpia Bíblia particular i no la que es fa servir en estos casos. Com no trencava el protocol, i per primera volta, es va complir el desig de Camps i va poder jurar el càrrec fent us de la seua Bíblia. Sense por a caure en cap demagògia, li demanaria a Camps que a banda de jurar sobre ella, es deixara penetrar per les ensenyances del text sagrat i tinguera un mínim d'humanitat per a complir el desig dels afectats per l'accident de ser rebuts per la màxima autoritat valenciana que en este cas és ell. Ausades que 43 morts, 47 ferits, les seues famílies, els seus amics, no son comparables numéricament ab la seua majoria absoluta obtinguda fa poc, encara que cap majoria absoluta hauria de servir com a excusa als nostres governants per a excusar-se i no acceptar un acte humanitari, de caritat cristiana si així ho entén millor senyor Camps, com seria rebre a estos valencians i valencianes que necessiten la seua atenció.

Miquel Àngel Gascón

Secretari d'Ortanització d'Opció Nacionalista Valenciana