Estes estranyes relacions que establixen alguns polítics d'ideologies dispars entre ells mateixos, o ab certs elements de la societat civil, o ab determinats mitjans de comunicació, no obeïxen no obstant això a un llibertí impuls de promiscuïtat, si no a la necessitat d'establir relacions simbiòtiques per les que poder retroalimentar-se, autojustificar-se o simplement existir.

Per a la política, igual que per a la biologia; la simbiosi és la interacció biològica entre dos o més organismes (simbionts) de distinta espècie en la que tots els participants ixen beneficiats, i el passat cap de setmana sense anar més lluny, hem pogut observar una bona quantitat d'estranyes relacions que no poden trobar explicació coherent més que baix el prisma de la simbiosi.

Va ser aguaitar el primer pèl de bigot de Carod-Rovira per la línia fronterera de La Sénia i començar a aflorar simbionts de baix de les pedres (com diria l'alcalde de Benifotrem, pegues una patada i t'ix un vestigi... o un simbiont pel que fa al cas).

El primer a aparéixer va ser Canal 9 que, incapaç de cobrir cap acte protagonitzat pels polítics autòctons que no estiguen afiliats o en via d'afiliació a la veu del seu amo, es va presentar de manera sorprenent en el míting d'ERC a la recerca d'imatges i sons que poder oferir en els seus NOticiaros DOcumentales que confirmaren el perill català tantes voltes esgrimit pels profetes del Consell, sobretot quan cal tirar mà dels vots valencianistes per a conservar majories absolutes.

Li Li van seguir de prop  els grups ultra, desitjosos de visites d'este tipus que els permeten actuar per reacció, traure a passejar les vísceres inflamades, les venes marcades i les cordes vocals enrogides per l'esforç del crit i per la vergonya de l'insult.

I finalment el propi líder d'ERC transmutat en vedette mediàtica, acollit per la televisió pública valenciana que nega el pa i la sal als polítics propis, aclamat pels seus seguidors en l'interior i aücat pels seus enemics en l'exterior. “Que parlen de mi encara que siga malament” deia Adolfo Suarez i quanta raó tenia.

Com en el principi químic, tots els organismes implicats en l'assumpte han tret profit. Tots els simbionts es beneficien d'alguna manera o una altra.

Canal 9 servix als designis del seu amo i senyor alhora que els seus directius incrementen el seu saldo emocional ab agraïments i palmadetes a l'esquena. El Partit Popular mostra al públic la verdadera cara del perill català del que només ells poden alliberar-lo. Els grups ultra disfressats uns de patriotes espanyols i altres de valencianistes de tota la vida, van retornar aquell dia ab la satisfacció del deure complit i un bon episodi que contar als seus correligionaris “Se han enterado estos catalanes de que con nosotros no se juega”.

I Carod, ¿què passa ab Carod? Ell és qui més ha guanyat en tot este joc. Va vindre a Valéncia no per a aconseguir vots de les valencianes i els valencians, si no per a demostrar a Catalunya que té els "pelendengues" suficients com per a plantar-se ací i dir lo que li vinga en gana, vingué per a demostrar als seus de més al nord de La Sénia que som territori conquistat i que l'única oposició és la dels “fatxes” de sempre.

Com moltes voltes, el soroll no ens deixa percebre les anous i les anous en este cas és lo que es va dir en l'interior de Palau de Congressos. Açò i no lo altre és lo que ha aconseguit sorprendre'm, no per estrany si no per la claredat meridiana ab què el mateix Carod-Rovira va dibuixar la seua visió de les relacions entre catalans i valencians.

En la part més promocionada del seu discurs va afirmar, “la llengua que jo vos parle no és més meua que la vostra, la meua llengua és la vostra perquè jo parle la vostra llengua; el meu país és el vostre perquè jo sóc del vostre país; la meua nació és la vostra perquè jo sóc de la vostra nació", un discurs sens dubte molt meditat i destinat a l'arreplega indiscriminada d'aplaudiments emesos pels assistents conversos, però que, observada detingudament tanca una filosofia preocupant. Tota la frase, sense canviar una coma però traduïda al castellà podria pronunciar-la Mariano Rajoy en el pròxim míting del PP a Valéncia “la lengua que yo os hablo no es más mía que vuestra, mi lengua es la vuestra porque yo hablo vuestra lengua; mi país es el vuestro porque yo soy de vuestro país; mi nación es la vuestra porque yo soy de vuestra nación", no en va el nostre Molt Honorable President, Sr. Paco Camps es va permetre no fa moltes setmanes declarar-se tan andalús com el que més.

En resum, que per al polièdric Sr. Carod, la política que ha d'aplicar Catalunya sobre Valéncia, no té més diferència ab la del Sr. Rajoy, que la capital des de la que s'exercix el centralisme.

El passat cap de setmana els simbionts agrupats entorn de l'espectacle mediàtic polític d'estrela de l'opereta interpretant al César Conquistador van tornar als seus respectius quarters ab els rèdits de l'operació repartits proporcionalment, però encara queden coses per dir.

El pitjor estudiant d'història podria dir-li al Sr. Carod-Rovira que Valéncia mai ha sigut part de Catalunya, ni ha tingut més relació ab ella que la derivada de compartir un rei igual que Còrsega o Sicília i que per tant quan ve al nostre Cap i Casal a dir-nos que la seua nació és la nostra nació, que som catalans perquè vosté aixina ho creu, al marge d'escenografies aprofitadores de refluxos electorals, constituïx un acte d'agressió a la nostra independència com a poble, a la nostra història i lo que és més important, a la nostra voluntat.

Pel que a nosaltres, nacionalistes valencians competix, la seua actitud no es diferència gens de la d'aquells que reivindiquen UNA, GRANDE Y LIBRE, perquè estes tres paraules, traduïdes al català també sonarien bé en la seua boca.

La pròxima xarlotada podria fer-la vosté en Betlem. Pel que tenim entés va quedar molt ben allí en la seua última tourne en el numeret de la corona d'espines.

Carles Choví Añó

Secretari General d'Opció N.V.