Des del segle XVIII, les valencianes i els valencians pareixem condemnats a que les decisions importants sobre que som i com som, ens vinguen imposades des de rogles de poder exògens en els que poc o gens es té a vore en els sentiments, les opinions i la voluntat del nostre poble.

La reforma de l'Estatut que ara es troba en les Corts Generals per al seu debat, esmena i aprovació, brinda una nova oportunitat per a manipular des d'un poder central, lo que és o no és la nostra pàtria, quins són els signes que ens identifiquen o com hem de viure la nostra pròpia realitat.

Cert és que, la reforma de l'Estatut que PP i PSOE van pactar i van aprovar en les Corts Valencianes és minimalista, sense ambició i pretén consagrar el bipartidisme; però més cert és que emana directament de la màxima institució d'autogovern dels valencians i per tant, per a un nacionalista convençut, agradant-li o no el seu contingut, no pot ser objecte d'esmena pel poder central més que en aquells aspectes tècnics que siguen estrictament necessaris.

L'excusa de que tant Agustín Cerdà (ERC) com Isaura Navarro (IU) siguen ciutadans valencians, no és prou per a que pretenguen exercir de substituts de les nostres institucions d'autogovern. Un sol valencià, per molt valencià que siga no pot arrogar-se la representativitat de tot un poble i màximament quan es pretenen modificar aspectes tan significatius i importants com... que som i de quina manera som les valencianes i els valencians, matèria sobre la qual des de fa aproximadament un segle hi ha un permanent debat en la nostra societat i per a la que molt lentament van establint-se consensos.

L'intent d'imposició de certs elements com a bandera, himne, dia nacional, identitat de la llengua, etc. via esmena des de l'ostentació d'una influència que residix en la pertinença al Poder Central, no sols és immoral i irresponsable, sinó que a més és perillosa al provocar una tornada al passat encara massa recent, en el que la Batalla de Valéncia, la fractura de la societat, la crispació i l'enverinament de les postures va impossibilitar que la nostra autonomia iniciara els seus passos junt a les altres nacionalitats històriques i fóra relegada al "pelotón de los torpes".

No és res estrany que ERC utilitze este joc; no en va este partit gasta la seua intromissió en els temes valencians com una font d'adhesions i per descomptat de vots en el seu propi territori. Tampoc pot sorprendre'ns l'actitud de IU que desesperadament busca establir diferències en el PSOE per a evitar la seua pròpia desintegració. El que si que resulta estrany és que altres partits nacionalistes estiguen disposats a seguir-los el joc i ho és perquè estos mateixos partits que presten el seu suport a esmenes a qüestions fonamentals de l'Estatut Valencià, muntarien en còlera davant de propostes semblants per als seus propis estatuts.

¿Com reaccionaria CiU davant d'una proposta que imposara la denominació d'Occità a la llengua parlada a Catalunya? ¿Com reaccionaria el PNV si es modificara unilateralment el seu estatut per part de l'Estat i el País Basc passara a denominar-se Províncias Vascongadas? ¿Què diria Labordeta si en la pròxima modificació de l'estatut d'Aragó ERC presentara una esmena per la qual la Franja de Ponent passara a ser territori català?

Els nostres conflictes són els nostres conflictes, hem de resoldre'ls entre nosatres i per mig de les nostres institucions. Qualsevol ingerència forastera no parirà més que un altre Decret de Nova Planta, absurda imposició que crearà més conflicte, però això ho saben de bestreta.

Carles Choví Añó

Secretari General d'Opció N.V.

"ERC pretén incloure la Muixeranga com a himne en l'Estatut Valencià i llevar el blau a la Senyera" LAS PROVINCIAS 09/11/05