Han transcorregut molts anys i aquell esperit s'ha diluït a poc a poc, quedant en una festa més marcada en roig en el calendari laboral, excusa ideal per a eixir ab la família o per a passar-se el dia ajocat en el sofà fent zapping. Ha anat prenent el mateix caràcter rutinari de tantes i tantes atres festes que com a Sant Valentí, el dia del pare, de la mare, Nadal o Pasqua, acaben celebrant-se perquè cal celebrar-les, perquè se celebren “de tota la vida” però el sentiment primari de la festa fa temps que va ser engolit pel Corte Ingles.

Si poguérem ajuntar les declaracions, discursos i articles que al voltant del 9 d'octubre s'han produït en els últims anys, nos en adonaríem que s'ha caigut en el pur formulisme i en la frase buida de contingut. Es repetixen fins a la sacietat les mateixes fórmules “és un dia gran per a les valencianes i els valencians”, “hui commemorem l'entrada en la cristiandat del Regne de Valéncia”, “este és un dia de festa i celebració”... canviant les frases, no hi ha res més paregut a una despedida de dol, “no som ningú”, “és llei de vida”, “tots passarem per ací”.

Va sent hora que despertem, que ens sacsem la rutina i la institucionalitat de la festa; hem de recuperar el caràcter reivindicatiu del 9 d'octubre perquè ens sobren els motius.
Vint-i-cinc anys després, continuem sent una autonomia de segona, ab unes Corts que només són reflex d'una part de la societat, ab un bipartidisme que discrimina i absorbix a les minories i ab un Estatut que pareix fet pels germans Max.

Vint-i-cinc anys després, les valencianes i els valencians no podem sentir-nos orgullosos de les nostres institucions que abandonen el teixit empresarial a la seua sort, que estan acabant ab el territori ab un urbanisme depredador, que utilitzen l'agricultor com a ariet per a aconseguir els seus objectius mentres el camp perd dia a dia rendibilitat i qualitat de vida.

Per a tornar la reivindicació al 9 d'octubre hi ha motius més que suficients, com n'hi ha per a recuperar el sentit de la manifestació cívica en què any rere any les Senyeres van desapareixent sent substituïdes per banderes alienes i els crits reivindicatius s'apaguen engolits per altres que res tenen a vore ab els valencians. Estan convertint el nostre dia nacional en un anticipat dia de la hispanitat i no podem deixar que passe. Hem de recuperar el 9 d'octubre perquè tot s'ho mereix Valéncia, per Valéncia tot.

Carles Choví Añó

Secretari General d'Opció N.V.

Publicat per "Levante e.m.v." el 09/10/05