Però la postura socialista es tossuda en contra dels transvasaments vinguen d'on vinguen. I per una vegada esdevenen defensors dels francesos dels rius i les aigües d'aquell país. Sembla que a França no hi ha ecologistes, que els geògrafs francesos (fins fa poc els més prestigiosos del món) no valen res, que els bons són els d'ací. I aquells han comés els errors de no oposar-se al transvasament amb les mateixes raons que fan els "sabuts" de Saragossa i altres parts de la Península. ¿On ha anat a parar, a França, la intel·lectualitat francesa que no defensa el seu medi ambient i els seus ecosistemes? A eixa tonteria han arribat els pseudointel·lectuals d'este país, que han convertit la guerra de l'aigua en una qüestió merament semàntica. Per ells cal refusar el nom maleït de transvasament i canviar-lo pel d'"aportacions puntuals" de cabals en els casos de sequera. I així, el que tota la vida s'ha anomenat "transvase" de l'Ebre ara ni tan sols pot anomenar-se "minitransvase", per l'odi a la parauleta.

En tota eixa història ha sobrat la demagògia i la manca de raons. Certament al debat hauria d'haver-se aportat totes les raons d'una i altra banda i han sobrat les demagògies oportunistes i les mentires al respecte.

S'ha parlat massa de camps de golf i la primera oportunitat que han tingut els aragonesos han sembrat els Monegros de camps de golf i ¡32! casinos. S'ha parlat d'una "nueva cultura del agua" consistent, sobretot, en la reutilització dels cabals i el rec per degoteig, sense adonar-se que ací, al País Valencià, ja fa anys que açò es feia i que era ací l'únic lloc on es feia. Els valencians som els capdavanters en Espanya en reutilització d'aigües depurades i en l'aplicació del degoteig. I això es calla. Tot és fer cas a un "il·luminat" que ens aconsella arrencar tots els tarongers perquè el dia de demà no podrem competir amb els d'Israel o els de Marroc i convida els europeus que abandonen estes costes i que se'n vagen a Croàcia i al Magrib a edificar els seus apartaments. Invitació molt oportuna quan la solució prevista, lluny d'aportar els cabals necessaris, consisteix a inundar les zones turístiques de salmorres en la platja. No s'ha posat la suficient atenció al fet que l'antitransvasament, a més d'atemptar contra l'agricultura desertitzada del país, va sobretot en contra del sector turístic d'Alacant i de més al sud. Es tracta de desmuntar àrees econòmiques existents i que funcionen, malgrat llur i nostre Estat, substituint-les per la desocupació en general en tota esta àrea. Però, aquesta desocupació, ¿com la satisfaran? ¿Qui pagarà?

Certament, a banda de les "aportacions puntuals" (que ja seria hora que ens destinassen unes quantes a les terres del sud), a llarg termini no hi ha més solució que els transvasaments, molt més barats que les dessalintzadores que estan lluny de cobrir els cabals exigits i que van a carregar-se les platges i el sector turístic.

Vicent Miquel i Diego

Publicat en Las Provincias