Els últims papers airejats pel tripartit català tenen molt a vore ab les valencianes i els valencians, però també ab els catalans a qui la vella sapiència popular a atribuït una capacitat per a la bona administració dels diners (alguns a açò li diuen tacanyeria) que ara queda demostrat que és totalment falsa.

Gastar els diners (encara que sigen publics que pareix menys gastar) en fer un estudi com el que ha eixit ara a la llum, és malgastar. Qualsevol observador assentat en la terrassa d'un bar en la Plaça de la Mare de Déu del Cap i Casal podria haver confeccionat un informe ab molt semblants afirmacions només havent-hi escoltat les conversacions dels que passegen pel centre valencià un matí qualsevol. Ben mirat, inclús és possible que l'informe en qüestió (que no és una enquesta lo que ha aparegut), poguera estar preparat seguint més o menys este esquema.

Al marge de les consideracions que sobre la metodologia, la conveniència o no d'aplicar dinàmiques de grup per a l'obtenció d'opinions veraces i representatives, així com la discrepància d'algunes afirmacions ab estudis de, posem per cas el Centre d'Investigacions Sociològiques, la veritat és que en el seu conjunt l'informe ve a dir lo que qualsevol xiquet criat en estes llars sap en quant és deslletat; que els valencians arrosseguem qual maledicció bíblica el conflicte identitari i que este conflicte impedix la formació d'una autèntica consciència nacional diferenciada.

Lo que no diu l'estudi, o almenys no ha sigut publicat en el moment d'escriure este article, és que d'este conflicte viu molta gent d'un costat i de l'altre. Del conflicte s'alimenten vividors polítics, vividors escriptors, vividors intel·lectuals i una infinitat de fauna i flora que s'acusen els uns als altres de ser la causa i invoquen la intervenció divina perquè s'acabe esta llarga transició (també anomenada batalla) mentres que ab l'altra mà encenen ciris a tots els sants perquè tot seguisca igual.

Respecte a l'altre prisma de la notícia, a aquell en què incidirà la majoria d'opinadors polítics, al perquè d'una anàlisi sobre la nostra manera de ser fet des de Catalunya, sobre els “foscs motius” que seran ventilats pels portaveus del “anti”, sobre este tema res interessant cal dir. En el món empresarial és normal que es facen estudis de prospecció per a nous mercats, i per als catalans, nosaltres podem ser un mercat potencial o un competidor en potència, tot depén del nostre grau de cohesió interna i vist lo vist, els nostres veïns del nord van quedar tranquils ab el resultat de l'anàlisi. En 1997 algú en l'entorn de CiU va haver de dir “no hi ha pressa, de moment són mercat i com a competidors... pues va a ser que no”.

Carles Choví Añó

SECRETARI GENERAL D'OPCIÓ NACIONALISTA VALENCIANA 

PUBLICAT PEL DIARI LEVANTE E.M.V. EL DIMECRES 01-03-06.