“Garbellar aigua” és en si una definició del món que ens rodeja, una encertada combinació de paraules que ab la major economia (són només dos) expliquen tot un complex concepte, “garbellar aigua” és en fi, fer un acte correcte perseguint un fi equivocat.

Si com sol dir-se "quan el dimoni no té res a fer, mata mosques ab el rabo", en lo que toca als polítics estos deixen en pau a les mosques i es dediquen a garbellar aigua, siga prou per a demostrar-ho l'eixemple de Gloria Marcos, coordinadora general d'Esquerra Unida que en un moment d'inspiració va arremetre contra Francesc de Vinatea mantenint una llarga i tediosa campanya de desprestigi acusant-lo de maltractador.

Litres de tinta van ser emprats per a argumentar a favor i en contra del prohom valencià en un autentic desperdici de garbellat d'aigua. L'acció correcta de denúncia social sobre el maltractament de les dones es va eixercir sobre un element equivocat; ¿quants símbols patris resistirien un examen baix la lupa dels usos i costums actuals? ¿per a què degradar la figura de Vinatea traient uns draps que res tenen que vore ab el motiu que el va situar en el pedestal que ara li acull? ¿perquè no utilitzar este esforç en ocupar-nos de les víctimes actuals de la brutalitat de l'home sobre la dona?... com hem dit quan el dimoni no té res a fer... garbella aigua.

Al marge de la polèmica sobre Vinatea i el seu fosc passat, estos dies em vinc trobant ab molts motius per a exclamar ¡Vinga va xiquets que ja estem garbellant aigua!, els motius els trobe al llegir la premsa, mirant alguns fòrums d'internet i observant les pancartes penjades en algun balcó; em referisc clar està a la campanya "JO NO T'ESPERE" promoguda arran de la visita del Papa de Roma. Una volta més, les organitzacions que promouen esta campanya demostren que si en alguna cosa som especialistes les i els valencians es precisament a garbellar aigua. A l'acció correcta, correctíssima diria més prompte, de criticar la dilapidació i el sobredimensionament dels preparatius, s'incorre en la acostumada equivocació a l'hora de triar a l'objectiu.

En tot el maremàgnum que acompanya a la celebració de la trobada mundial de la família, qui està confonent Estat i Església, qui està malgastant els imposts de cristians i no cristians, qui ha convertit una trobada religiosa en un circ mediàtic no és el Vaticà, ni tan sols l'Arquebisbat de València, sinó els governants que ens ha tocat en sort, o millor dit els que ens hem donat a nosaltres mateixos en votació lliure i secreta.

Ens equivoquem d'objectiu al dir-li a Benet XVI que no se li espera, perquè lo que realment no esperem són els abusos, la prepotencia, les molesties innecessàries i els dos mesos de talls de carrers per a preparar un escenari que serà utilitzat un parell de voltes mal comptades però que ha sigut ubicat pensant en aprofitar l'esdeveniment per a donar publicitat a la Ciutat de les Ciències.

Si ens parem a pensar lo que açò significa; la utilització del temple (encara que provisional, però temple) per al mercadeig, l'aprofitament mediàtic per a fins promocionals de la Ciutat de les Ciències, trobarem que justament en este aspecte potser tindrem més en comú les i els patidors valencians ab el Papa del que ens puguem imaginar; només hem de llegir a Mateu 21, 12-13 “Entrà Jesús en el temple i va expulsar tots els que estaven en el lloc sant venent i comprant; va tombar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms. I els va dir: Està escrit: El nom de ma casa és casa d'oració, però vosaltres la convertiu en una cova de lladres.”

Mentres no ens dediquem a reivindicar el sentit comú als nostres governants en compte de criticar sobre cap alié els mals que estos ens causen no deixarem de fer lo que millor se'ns dóna... garbellar aigua.

I d'ací a un any a renovar-li el contracte als qui tan be nos governen.

Carles Choví Añó
Secretari General Opció Nacionalista Valenciana
Article aparegut en el periòdic LEVANE e.m.v. el divendres 16/06/06