Nascut a Benifaió el 1967, està casat i té dos fills. Comercial de professió i polític de vocació és el cap de llista al Congrés dels diputats per la jove formació Opció Nacionalista Valenciana - UxV. Al seu parer, després de l’abandó de ‘l’espai taronja’ per part del Bloc la seua força és l’única capaç d’aglutinar les aspiracions d’aquells que pensen que els valencians necessiten un partit que represente i defense els seus interessos.

¿Què és, a qui representa i a on s’ubica Opció Nacionalista Valenciana – Units x Valéncia? Som l'evolució d'un valencianisme que després de més de vint-i-cinc anys de democràcia encara no ha aconseguit trobar la formula correcta per a arribar al cor del nostre poble, som per tant, fruit d'anteriors intents fracassats per a articular una força nacionalista pròpia. Representem o més aïna volem representar a les valencianes i els valencians que encara confien que és possible articular una alternativa nacionalista moderna i centrada que siga capaç de tancar els conflictes identitaris que mantenen al nostre poble dividit. L'espai que ocupa el nostre partit està situat en el centre, un centre progressista conseqüència d'una manera de ser, i de fer política basada en el diàleg, la comprensió i la recerca d'acords, allunyada per tant de la crispació i el partidisme irreflexiu.

¿No creu que l’espai nacionaliste ja està copat per altres formacions amb més tradició? Precisament és este espai el que està quedant orfe de representativitat en els últims anys. Des de que Unió Valenciana va desaparéixer de les Corts precisament després d'un important procés d'evolució des del regionalisme al nacionalisme, cap altra formació ha aconseguit entrar pel seu propi peu a l'hemicicle de les nostres Corts. Mentres esta formació ha consumit el seu patrimoni electoral comici darrere de comici, l'altre partit que podia reclamar-se com a representant del nacionalisme d'esquerres, després d'una pujada inicial que li va portar a escasses dècimes del 5%, pareix haver decidit abandonar la carrera i el denominat per ells mateixos espai taronja, per a convertir-se en l'esquerra valenciana aspirant a ocupar el tercer espai, que és el que vènia ocupant Esquerra Unida, intentant en el procés liquidar a esta última formació. Aixina, uns per inanició i altres per abandó, han deixat sense referent clar a una part de l'electorat que percep cada dia amb més claredat que els han abandonat.

Es presenten a les seues primeres eleccions generals, ¿amb quin objectiu? Ens presentem amb un màxim de fe i un mínim d'inversió. Açò és un matís important ja que no podem aspirar a grans números quant a vots es referix. Entenem la campanya com un mitjà per a donar-nos a conéixer i fer-nos visibles que és la nostra principal dificultat.

¿Quines són les línies bàsiques del programa d’UxV-ONV? Explique’ns també els seus projectes per a la comarca de la Ribera. L'espina dorsal del nostre programa electoral podria resumir-se en una frase de Constantí Llombart “tot s'ho mereix Valéncia, Valéncia per damunt de tot”. Açò ve a significar que el nostre únic objectiu és el ple desenrotllament del nostre poble i segurament açò reduït al detall no ens faria diferents de la de la resta de partits. AVE, infraestructures, inversions, etc. són matèries que tots d'una manera o una altra reflectixen en els seus programes. La diferència radica principalment que la immensa majoria d'estos partits parlen de com demanar tot això al Govern de Madrid i nosaltres volem autogestionar-nos, que les valencianes i els valencians siguen els que administren els seus impostos i puguen donar cobertura a les seues necessitats sense haver de convertir-se en "pedigüeños" cada dos per tres. Respecte a la Ribera, té grans problemes quant a infraestructures, comunicació, servicis i desenrotllament tant d'industrial com turístic que depenen tant de l'administració central com de l'autonòmica. Hem passat per governs de distint color en ambdós administracions i les solucions no acaben d'arribar, com en el cas de la circumval·lació de la N-332 al seu pas per Sueca que ha hagut d'esperar lustres per a iniciar-se, la privatització de l'àrea sanitària en què s'emmarca la comarca o les dificultats per al manteniment de l'activitat agrícola que es troba ja en perill d'extinció.

Parle’ns de la postura del seu partit al voltant del polèmic tema de l’aigua. Partim de la base que hi ha una realitat inqüestionable, fa falta aigua. Possiblement no en totes les nostres comarques, ni per als motius que s'exposen, però la veritat és que ara i molt més en el futur, de seguir el canvi climàtic pel camí que ha pres, la necessitat aigua pot frenar les nostres expectatives de creixement. Ara bé, els grans partits han confós la solució d'un problema amb el mètode utilitzat per a solucionar-lo i aixina, el PP s'ha enrocat en un “transvasament o mort” i el PSOE en un “dessaladores o res”. Si el problema fóra fictici, no tindríem inconvenient en què seguiren aixina tota la vida, però com que és un tema d'urgent solució i la solució ha de contemplar no sols la immediatesa si no les necessitats futur, entenem que han d'aparcar-se les lluites partidàries i negociar una combinació d'ambdós mètodes, prioritzar els tipus de consum i sobretot establir acords amb les comunitats “donants” basats en la bona relació i no en l'amenaça o el constant greuge.

¿Què pot impulsar un ciutadà a votar UxV-ONV? Cada vot és com una inversió que el ciutadà fa pensant en diversos factors. Pot voler una rendibilitat immediata i per tant invertir-lo en els que tenen més possibilitats de guanyar, pot voler una rendibilitat discreta però segura i votar als que millor li representen però amb escasses possibilitats, o pot invertir a futur, confiar en les possibilitats d'un xicotet valor que necessita suports per a ocupar un espai que pot ser interessant a llarg termini. A estos últims va dirigit el nostre missatge, cada vot invertit en Units x Valéncia – Opció Nacionalista Valenciana contribuirà a la consolidació d'un gran projecte, però sobretot a un projecte sincer al què val la pena pertànyer. 

¿Confien en recollir el vot dels descontents del Bloc i els òrfens d’Unió Valenciana? Confiem que els que se senten nacionalistes valencians puguen vore'ns com el seu partit, i açò no depén d'on es vinga, si no d'ha on es vullga anar.

¿Què li sembla l’espectacle dantesc que protagonitza el Bloc amb el Compromís i les lluites amb EU? Com he dit abans, el Bloc està decidit a ocupar l'espai que es troba a l'esquerra de PSOE i este espai no està buit,  per lo que per a fer-ho no té més opció que desallotjar els seus actuals inquilins. La manera en què ho està fent no pareix la més correcta, ni les explicacións que donen pareixen molt convincents. Al final de la correguda el missatge que pot percebre's des de fora és que no és segur arribar a acords amb el Bloc i açò no els beneficia en absolut.

¿És lògic que eixa formació presente com a cap de llista la líder d’un moviment que fins fa uns dies estava integrat en un partit d’àmbit espanyol i que ara pot considerar-se una trànsfuga? És simplement el reflex del projecte final que segons pareix subjau darrere del pacte i posterior ruptura amb EU i l'abandó de part dels dirigents d'esta formació per a formar Iniciativa. El pas lògic que seguix a açò és la formació d'una espècie d'Iniciativa per Catalunya a la valenciana, l'eix fonamental de la qual siga el posicionament a l'esquerra i la confederació amb altres partits de tipologia semblant a nivell estatal seguint el model que representa Llamazares. Al final Isaura Navarro (que no és nacionalista), en el cas d'eixir, no optarà per representar als valencians des del grup mixt, si no que s'inscriurà com ja ha declarat en el de IU. Amb esta perspectiva, votar hui a BIV no deixa de ser donar el vot per a què Llamazares tinga un diputat més, que a la fi pot ser-li necessari per a conformar grup propi.

¿Què n’opina de l’etern recurs al valencianisme del PP en campanya electoral? És un recurs fals i trampós. Copien els mètodes de partits nacionalistes als què critiquen en altres parts com CiU, PNB o BNGa reivindicant drets que realment són susceptibles de ser reclamats, però a diferència d'estos partits, no tenen la possibilitat de negociació per a la seua obtenció i ells ho saben. CiU pot reclamar la transferència de certs impostos a al Generalitat de Catalunya fonamentalment perquè creu en què és necessari per al progrés de Catalunya, però a més té la capacitat de negociar amb el Govern central, mane qui mane, per a aconseguir este objectiu a canvi de suports puntuals. El PP valencià, en primer lloc utilitza estes reclamacions, no com a constatació de necessitats del poble valencià, si no com a necessitats partit que ha pres el paper d'oposició al Govern; però a més d'açò no pot negociar amb este mateix Executiu cap tipus d'acord a canvi del suport dels diputats valencians del PP. Desgraciadament esta maniobra els reporta grans beneficis electorals i mentres amb una mà demanen més finançament, més policia, més inversions... amb l'altra encenen ciris a tots els sants per a què no es concedisca res d'allò que s'ha demanat per a poder continuar amb este teatre.

¿I de la reconversió valenciana de María Teresa Fernández de la Vega? Estem acostumats a cuneros i paracaigudistes. És una prova més de l'escàs pes que els valencians tenim com a entitat política. Possiblement se senta més valenciana Maria Abradelo que la vicepresidenta, però el solar del PSPV pareix haver sigut arrasat pel PSOE i s'està a les ordres de Madrid amb complaent submissió.

En el seu spot electoral, com ja feren a les autonòmiques, recorren a una espremedora. ¿Què simbolitza? No vam trobar una manera millor de plasmar l'autentic problema del nostre poble. Mane qui mane a Madrid, la nostra economia és exprimida sense contemplacions i sense que existisca una contrapartida justa i equitativa. Els nostres impostos servixen per a ampliar ports que són competidors dels nostres, per a construir autovies, aeroports, ferrocarrils i línies d'alta velocitat en comunitats amb menor nombre d'habitants i menor capacitat productiva que la nostra i no obstant això, nosaltres continuem amb un territori invertebrat per la falta d'autovies que comuniquen les nostres comarques de nord a sud sense necessitat passar per caixa, la nostra xàrcia de Rodalies envellix sense que s'invertisca en la seua modernització, els nostres aeroports minoren davant de la demanda i continuem tan allunyats d'Europa per terra mar i aire com fa trenta anys. El votant creu erròniament que està triant a qui governarà durant els pròxims quatre anys, però en realitat està triant a qui atorgarà el poder de posar en marxa esta espremedora.

Faça’ns un breu anàlisi de per què els valencians no voten en clau pròpia com ho fan catalans, bascs, gallecs o fins i tot aragonesos. Més que un breu anàlisi faria falta tota una tesi doctoral. Crec que fonamentalment perquè el nacionalisme no ha sabut vertebrar una opció unitària que connectara amb el poble, a canvi hem oferit confrontació i conflicte. Si no eliminem del panorama polític els tres tipus de nacionalisme que va descriure Nicolau Primitiu (valencianisme català, valencianisme castellà i valencianisme valencià) i els resumim en un, difícilment podrem arribar a ser atractius més 

que per a un cert percentatge de votants. 

Per últim, augure’ns uns resultats per al proper 9 de març. ¿Els resultats? Per al panorama valencianista i sense detindre'ns en percentatges, seran com ve sent habitual marginals. De totes maneres segurament contribuiran a aclarir l'espés bosc de sigles en què ens hem convertit i potser s'assenten les bases per a una recuperació de cara a les pròximes autonòmiques.

ENTREVISTA EN RMZ