Realment poc més podem dir del 5, i tot i això, bona part de les valencianes i els valencians acabarem per agarrar-li una enronia important, perque eixe 5 (en termes relatius) s'ha convertit en un impediment per que els partits que representen directament el pensament valencianiste no puguen obtindre escons a les Corts Valencianes i per tant, el 5, és una autèntica barrera arquitectònica que impedix l'accés al nostre parlament d'una manera d'entendre i viure la nostra societat. Una barrera que li talla el pas a la pluralitat i que el PP i el PSOE han volgut blindar clavant-la dins de l'Estatut en lloc de legislar-la arran d'una normativa electoral més permeable als canvis socials.

M'agradaria poder escriure 5 raons per a defendre la rebaixa d'esta barrera electoral i, en certa manera desagraviar al propi número 5, però tot i que podria trobar-ne fins a 200.000, una per cada valencià que es va quedar sense veu a les Corts havent votat a formacions que en altres autonomies sí que haurien obtingut representació parlamentaria, no més ressenyaré 3, perque eixe 3 (de nou en termes relatius) és el que ens equipararia als altres territoris de l'Estat.

La primera raó, és per higiene democràtica. Tots som conscients que la democràcia és el govern de la majoria, però, al mateix temps, no hi ha democràcia sense respecte i atenció a les minories. Ausades que es pot recriminar als partits valencianistes que no hagen segut capaços de superar eixe 5% presentant projectes a la societat que pogueren replegar els suficients recolzaments; o també que no hagen conformat una plataforma unitària de diferents sensibilitats a l'estil per exemple del BNG, però tant cert com açò, ho és que en altres autonomies els valencianistes hagueren obtingut representació institucional. I que, a més a més, no parlem d'una minoria de “outsiders” sinó de forces polítiques que tenen representació a les Diputacions, exercixen el govern de diversos municipis, i compten ab un gran número de regidors arreu de tot el territori valencià.

La segona raó, la trobem implícitament als arguments exposats fins ara, perque mantindre el 5% a nivell autonòmic suposa no estar equiparat a cap de les altres autonomies de l'Estat, i per tant, estem davant d'una vertadera discriminació per raó de gentilici provocada per una barrera que els altres ja fa temps rebaixaren. Encara que la disposició addicional segona de la reforma de l'Estatut Valencià, coneguda com a clàusula Camps, no està referida a este aspecte en concret, ben bé podria ser aplicada atenent a l'esperit de la llei, per a demostrar que, esta mateixa clàusula, no és un brindis al sol, unes paraules buides, una hipòcrita disposició que, com sospitem molts, és simplement un mostra més de la política d'imatge i frases grandiloqüents que ens hi ha acostumat el PP.

La tercera de les raons, respon a la necessitat d'evitar el risc d'un bipartidisme empobridor que no reflectira la pluralitat de la nostra societat i més si ens trobem davant d'un bipartidisme de llistes tancades, estrictes disciplines de vot, i un conreat control dels mitjans de comunicació públics que enfoquen la realitat des d'un prisma molt particular i reduccioniste. Una pluralitat que es manifesta en campanyes ciutadanes del no al 5%, cartes als directors dels diaris, enviaments massius de correus, articles d'opinió. Una pluralitat amb la que no pot acabar el bipartidisme però que necessita indefugiblement tindre veu pròpia per a enfortir-se.

Si ens parem a pensar, no és gens fàcil desagraviar al 5, tal volta siga possible fer-ho quan deixe de representar esta barrera que ofega la democràcia, l'equiparació territorial i la pluralitat. Hem parlat de 3 raons entre moltes altres que podriem triar-ne. Tal volta, dins d'algun temps siga possible el desagravi, però a hores d'ara, no ho és.

Miquel Àngel Gascón Rocha

Secretari d'Organització d'Opció N.V.