Va ocórrer l'any passat poc abans de la precampanya i ha tornat a ocórrer fa escassos dies, i no vull pensar (perquè sóc de naturalesa benpensant) que una cosa motiva a l'altra, si no que més aïna es tracta de coincidències temporals alienes a qualsevol procés electoral.

Enguany li ha tocat a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, el difícil trànsit d'informar als patits contribuents dels beneficis fiscals de la Comunitat Valenciana coincidint per al seu infortuni i per casualitat ab l'inici de la precampanya.

No puc evitar sentir llàstima per la desgraciada sort del diligent Conseller i el seu equip de comunicació que, després d'elaborar meravellosament el tríptic explicatiu dels nombrosos beneficis que per a les valencianes i els valencians suposa la seua gestió, han vist truncada la seua felicitat per tan desgraciada coincidència.

A ben segur, dies després d'haver-se remés les cartes que ab tanta atenció havien sigut preparades, algun avantatjat assessor del Conseller va entrar ab cara compungida en el despatx del seu assessorat, lamentant no haver previst ab suficient antelació la indesitjada coincidència espai-temporal.

Sens dubte el comprensiu Conseller haurà disculpat complaent el seu assessor. “Tranquil fill, açò són coses que passen, a la pròxima ho faràs millor sens dubte” li haurà dit donant suaus colps d'ànim al xicon. I és que per a un Conseller, no ha d'haver-hi res pitjor que intentar informar a la ciutadania dels afanys que per ella viu i que, ¡maleïda la sort! açò coincidisca ab unes eleccions.

Clar que, si ens deixem portar pels mals pensaments, Déu no ho vullga, és possible (encara que improbable) que la coincidència no siga fruit de la casualitat, si no més bé de la causalitat (allò de causa, efecte) i que siga precisament en els moments previs a la campanya electoral, el temps idoni per a recordar a la ciutadania qui els vol més, si papà o mamà.

Pot ser també que en l'afany de traure pit electoral, a l'hora de discriminar el públic objectiu a què poden anar destinades estes cartes d'informació urgent (per a l'emissor, que no per al receptor), s'opte per allò que val més que sobre, que no que falte.

L'any passat, vaig rebre en el meu domicili una missiva de la Generalitat dirigida a mi, una altra a la meua dona, una per al meu fill i una per al meu iaio, tot un desplegament informatiu postal, que s'ha repetit puntual enguany, i que supose es repetirà novament davant de la imminència de les pròximes eleccions al Parlament Europeu.

Puc passar per alt el fet que la Generalitat vullga donar-se molta pressa a informar sobre les rebaixes en l'impost del patrimoni, la renda de les persones físiques, o l'impost de successions i donacions al meu fill Carles que és menor d'edat. Al cap i a la fi, el saber no ocupa lloc, i tot i que encara no he aconseguit endevinar quina utilitat pot tindre per a ell tota esta informació (sospite alguna cosa respecte de l'apartat d'adquisicions per herència o llegat), la meua natural forma de ser m'inclina a disculpar lo que sense dubte és un error en la garbellada dels destinataris sense la menor intenció. Al cap i a la fi tot el món sap que els menors no voten.

Cas a banda és el del meu iaio Víctor, el vot del qual si pot ser motiu de disputa o abellidora persecució. I no és que el meu iaio estiga disposat a donar el seu vot a la primera de canvi no, ni tan sols està disposat a votar. Molt m'agradaria a mi que ho fera, perquè el meu iaio fa més de 20 anys que ens va deixar, una cosa que pareix ignorar el Conseller de torn que seguix incloent-lo en les seues llistes de correu i açò si em preocupa i de quina manera. Els menors no poden votar, però certes llegendes urbanes conten que de vegades a algú li han votat fins i tot els morts, i per a això a voltes només fa falta figurar en una llista.

Carles Choví Añó

Secretari General d'Opció N.V.