I no dic monserga perqué el tema no siga interessant o important, que sí que ho és i molt, sino perqué a cada vegada es tornen a traure de l'armari els mateixos vells arguments. I tot l'embolic vé certament d'aquell periode anomenat "Transició" on les coses es feren a mitges, perqué l'assumpte no podia donar per a més.

Heus ací com allò que devia ser transitòri (l'educació de bona part del país en mans de l'esglèsia catòlica mercé a les "bondats" de la dictadura franquista), no solament es perpetua i reproduix, sinó que l'esglèsia catòlica, que de tonta no té res, pretén encara augmentar els seus privilegis i prebendes, o siga el negoci. Evidentment és pot discutir molt i llargament sobre les qualitats de tal o tal altra llei, pero cal no oblidar que lo que s'amaga darrere de tot açò és un simple negoci d'especulació educativa.

Deurien de reflexionar els Monsenyors sobre els canvis socials dels ultims 25 anys. Esta ja no és la societat que veia com uns bisbes, a qui Vaticà II se'ls atragantava, passetjaven a l'omnipresent dictador baix pali, ni tampoc la que veia com no podia mancar un representant eclesiàstic en qualsevol esdeveniment civil, encara que fora l'inauguració d'una carretera o el lliurament de claus d'un bloc de vivendes populars. Cert és que l'esglèsia catòlica prengué decididament partit pel dictador des del principi, fent tot lo que pogué contra el govern republicà, i que d'alguna forma la dictadura havia de pagar eixes favors.

I per cert, bona part d'eixa que ara es denomina "societat civil" encara està esperant que eixos bons pastors nostres demanen perdó pel seu comportament passat; si Joan Pau II demanà perdó per l'injustificable comportament dels cristians respecte dels judeus o per haver-se obligat a mentir a Galileo Galilei, bé pot eixa nostra tan catòlica esglèsia fer lo mateix per haver recolzat i justificat ad un dictador, que lo únic que féu per la feligresia fon donar-li fam i misèria, i no cal recordar quan riuades d'espanyols ab maletes de cartó fugien on fora per poder alimentar les seues famílies.

Bé, un poc lluny de tot això (o no), tenim ara a l'esglèsia catòlica volent mantindre el seu lloc de privilegi a costa dels diners públics. Perqué eixa és la pregona qüestió. Si s'ho creuen tant, ¿per qué no renuncien a les subvencions públiques? Si l'assignatura de religió és realment tan important, ¿és necessari pressionar per a que s'impose? ¿A cas cal pressionar per a que s'ensenyen matemàtiques, llengua o ciències? ¿S'han oblidat els Monsenyors de que bona part d'esta societat ja no és catòlica? I no vull parlar de les minories tradicionalment reprimides en Espanya, com ara els ateus, els agnòstics, els judeus, els musulmans o els protestants (estes dos últimes ab creixement constant en els darrers temps), sinó que ara, ademés, hi han també d'ortodoxos o de budistes. ¿Qué diria la conferència episcopal catòlica si l'estat concedira els mateixos privilegis que ells tenen, posem per cas als musulmans?¿Predicarien una nova creuada?

Total que ací tenim a l'esglèsia catòlica i al P.P. (E) aprofitant lo ben o mal fet que puga estar el nou projecte de llei i prenint la via pública per a defensar els privilegis de la tròna i dels diners. I això que tots s'han pronunciat sempre contra les manifestacions i la pressió de carrer, i solen considerar-se persones d'ordre, mentres l'ordre els afavorixca, clar. Perqué, anem a vore, quants col·leges privats podrien mantindre l'educació exclusiva que donen als fills de les classes privilegiades sense les subvencions de l'estat. Ja va sent hora de que els treballadors deixen de pagar l'educació dels fills dels rics. ¿A sant de qué tanta tonteria i tanta monserga sobre la llibertat d'elecció (que ells mai han respectat quan han tengut el poder) i l'educació religiosa (per qué serà que no gosen dir catòlica)? ¿Algú sent als protestants protestar?

Perqué la qüestió és que molts dels qui protesten no pareixen estar realment massa interessats per l'educació de tots, aixina, en general; sinó més bé per l'educació d'alguns en particular. No s'ha sentit, que jo sapia, cap representant de les jerarquies o de les organitzacions de pares de les escoles privades reclamar, per exemple, obrir les seues portes als fills dels immigrants; eixos, per lo vist, els ha d'integrar l'escòla pública a soles. Escoles privades que, cal recordar-ho, mal sobreviurien sense les subvencions públiques.

Així que tenim per un costat una educació pública deficient i mancada de moltes coses (això sí, ab uns plans d'estudi maravellosos, dignes del primer món més primer món de tots, encara que, malauradament, ab una financiació que no correspon exactament a aquell primer món més primer món) i per altra part el propi estat financiant l'educació privada més important d'Europa. ¿Algú hi veu alguna contradicció ad açò? I total, ara que el PSOE ha tornat a recuperar el poder i, aparentment, sembla tindre el projecte d'intentar anar cap una situació un poc més normal, més europea potser, de major justícia social potser; ara van, i els representants de Déu sobre la terra es cabretgen.

Per cert, incidentalment, m'agradaria que algú m'explicara que, per qué, si ja en l'època del "Caudillo" l'assignatura de Religió (catòlica) formava junt a la FEN ("Formación del Espíritu Nacional") i la gimnàstica allò que es denominava "les tres maries" (això vol dir que no eren assignatures "de veres" i no contaven per a nota), per qué c......, ara que aquell home porta 30 anys soterrat i que açò és, teòricament, una democràcia occidental i aconfessional, ara volen que l'assignatura de catolicisme puntue i siga obligada. ¿És que hem remontat el temps, o qué? ¿A qué juga una esglèsia que en qüestió d'un segle ha renunciat als pobres, s'ha posat als intel·lectuals d'esquena, i ara, es veu abandonada per les dones?

Per molt que Joan Pau II tenia l'ambició d'evangelitzar Europa una altra volta, els temples buits els haurien de fer reflexionar un poc, ad eixos senyors que es pretenen universals. No es pot ser universal (que això significa catòlic) si u només representa i defensa els privilegis de les classes acomodades. Alguns haurien de recordar que no era exactament això lo que predicava el Galileu, ni tampoc parlava de separar a pobres de rics (bé potser si que ho feia, pero no en la terra sinó solament a l'hora de que algun ric poguera anar al cel, cosa que segons la consabuda frase serà més difícil que un camell passar per l'ull d'una agulla), ni, sobretot, de financiar l'educació dels rics gràcies als diners dels pobres.

per Josep Pujalt (membre del Consell Eixecutiu Nacional)