M'imagine als pobres redactors d'avant de la pantalla buida del seu ordinador, intentant omplir d'un mínim interés periodístic la crònica dels fets dels nostres parlamentaris, grups, partits, govern i oposició. M'imagine la seua desesperació, quan l'hora de tancament de l'edició va arrimant-se i no han aconseguit traure suc a d'eixa fruita seca i pansida.

A mi, que el temps, el costum i la necessitat m'han convertit en àvid lector de la crònica política, comença a passar-me com quan lliges un llibre roín. Sense voler, acabe llegint de manera quasi automàtica i passant una fulla d'arrere d'altra, mentres que la ment va volant al seu aire sense absorbir lo que les lletres que entren pels ulls intenten contar-me.
Des de fa alguns mesos, eixe mal costum del meu subcosncient, ve gastant-me la mateixa mala passada cada volta que llegix alguna noticia que fassa referencia a Francisco Camps. Totes les voltes i sense remei acabe recordant a Arevalo contant un succeït, i sempre, sempre, el mateix succeït. Tantes voltes m'ha passat açò que comence a estar preocupat, aixina que he decidit confessar-ho públicament per a vore si aixina puc desterrar el fantasma del meu cervell.
En la meua imaginació, Arevalo escenifica en exagerats ademans l'historia del farfallós que, fart que es rigueren d'ell en el casino a l'hora de demanar un café, començà a practicar davant de l'espill.
Ca, ca, ca, café... ca, ca, ca, café... ca, ca, café... ca, café... café... café.
En els dies següents, el farfallós, deixava bocabadats als paisans a l'hora de demanar en la barra del casino ab una seguretat impròpia de la seua condició.
Per desgracia, l'haver-se ensenyat una única paraula l'obligava a demanar sempre café per a evitar les burles dels seus conveïns, i tant de café al final va afectar negativament als seus nervis, aixina que va decidir practicar una nova paraula davant de l'espill.
Faa... faan ta... faaanta... faanta... fanta... fanta.
Ple d’orgull per la nova victòria sobre el seu tartamudeig, enfilà el carrer cara al casino repetint mentalment la parauleta i ja davant de la barra, mirant fixament al cambrer digué... una fanta.
Molt amable el cambrer li preguntà, ¿de taronja o de llima? I perplex, el nostre pobre farfallós, ficant-se roig d'avant la inesperada complicació contestà... Café.
Realment encara no se quina relació pot haver-hi entre este succeït i les noticies protagonitzades pel Sr. Camps. Pot ser que el subconscient, eixe animal que tots tenim amagat en el rebost de la consciencia haja trobat una connexió que pareix escapar-se a primera vista. O pot ser que no, que tot siga més evident, més fàcil, més obvi. Si, definitivament he vist la llum, ja se per quina raó "en ocasiones veo a Arevalo".
Si analitzem les noticies que protagonitza el President de la nostra Generalitat, existixen algunes coincidències ab el protagonista del succeït. Si este tenia una evident incapacitat per a parlar d'una manera fluida que li dificultava les relacions socials, a Camps li hem pogut vore, des de la seua ascensió com hereu digital del tot poderós Zaplana, una manifesta incapacitat de liderat tant al si del seu partit com al front de la màxima institució dels valencians, una incapacitat que ha mediatitzat de manera exagerada la seua gestió i conseqüentment ha repercutit de manera negativa en els interessos de les valencianes i els valencians.
També son coincidents les solucions que abdós personatges aporten al seu problema. Agarrar-se en desesperació a una "muletilla" assajada davant de l'espill una i mil voltes fins que sone convincent, fins que no es farfallege, fins que parega que ja no es te el problema i en els dos casos la solució no es més que pura aparença de cara a la galeria.
Si el farfallós demanava café en insistència, Camps s'aferra al aigua com a veguda de salvació. Que els zaplanistes intenten fer-li el llit, Camps demana aigua. Que Terra Mítica s'afona, Camps demana aigua. Que el fem de Canal 9 fa més pudor que el de Fervasa, no hi ha problema, Camps demana aigua.
Passa el temps i van acabant-li-se les excuses al Sr. Camps. Mentres la Generalitat continua sense donar mostres de vida, el President de les valencianes i els valencians, pareix estar absorbit pel transvasament i el pla hidrològic del P.P. sense que parega tindre cap altra preocupació, o pot ser que com el farfallós, estiga assajant una nova paraula per a poder-la dir en la barra del casino. Espere que siga açò últim, que simplement siga un poc desmanotat i necessite més temps, i espere també que quan s'ensenye la nova parauleta no li passe com al protagonista del succeït i haja de tornar a demanar café.
Espere tot açò perquè en els últims temps, llegir les fulles del diari dedicades a la política valenciana s'ha convertit en un exercici sumament avorrit, ho espere perquè voldria vore un poc d'activitat a la nostra Generalitat, ho espere encara que assoles siga pels pobres redactors que intenten traure suc a d'eixa fruita seca i pansida i ho espere sobretot perquè no voldria tornar a dir "en ocasiones veo a Arevalo".

Carles Choví Añó

Secretari General d'Opció N.V.