|
Des
de fa temps, el PP s’havia posat al cap que el nostre
estatut fóra el primer de tot l’estat en
reformular-se, a pesar de que suposara obviar la màxima
cristiana que diu allò de: “Els últims seran els
primers” expressada pel pròpi Jesucrist. Al remat ho
han aconseguit, i junt al PSPV, han aprovat un nou
Estatut Valencià del que pareix que el seu major guany,
per a la nostra societat, siga el d’atorgar a les
valencianes i els valencians el dubtós honor
d’arribar al cel de les reformes estatutàries en
primer lloc.
S’ha de reconéixer que a la llum de la història
sempre quedarà reflectit este fet de la primogenitura
reformista, ab lletres d’or si cal, encara que tinc la
sospita de que el poble valencià ha adquirit este dret,
a canvi d’un plat de llentilles com Esaú al seu
temps; i malauradament, esta impressió meua, no es
fruit de cap revelació profètica que haja de
complir-se en un futur, sino d’una trista constatació
de la realitat que ens bandoletja només en fulletjar el
text aprovat. En tot cas, com sempre, el pecat de la
mediocritat és d’uns elegits peró la penitència la
pagarem entre tots els valencians.
A banda de la primogenitura, els escolanets ens estan
predicant la bonanova de que el nou Estatut ens reconeix
el titol de nacionalitat històrica. Peró no a soles
d’un nom viuen els valencians. Perque ¿Qué significa
ser nacionalitat històrica quan l’Estatut no recupera
ni tan sols les denominacions de les institucions de
l’època foral del Regne de Valéncia? ¿Qué vol dir
ser nacionalitat i no desenrotllar un cos de seguretat
pròpi com atres autonomies? ¿Quina classe de
nacionalitat som que manté estatutàriament i, no arran
una normativa electoral, la barrera del 5% a nivell
territorial deixant fòra de les Corts sistemàticament
als que precissament creuen i defenen eixa nacionalitat
dels valencians? ¿Quina categoria de nacionalitat és
aquella que no efectua els esforços necessaris per a
donar prestitgi social a la llengua pròpia i que es
puga fer us d’ella ab normalitat? Tantes i més
preguntes que ens podriem fer, encara que, pot ser esta
última tinga un explicació i tot, i es que com alguns
consideren que parlar valencià no és de cristians...
Miquel
A. Gascón
Secretari
d'Organització d'Opció N.V.
Publicat
per "Levante e.m.v." el 30/06/05 |
