El 25 d'abril de 1707 els sons de la guerra van inundar els camps d'Almansa; crits de càrrega, de por, de dolor i de desesperació i després de tant de crit el silenci, un gran i fosc silenci que ens ha acompanyat durant els últims tres-cents un anys.

Els vencedors van silenciar les nostres institucions, les nostres lleis, la nostra llengua i el nostre estatus com a poble lliure, però fonamentalment van silenciar la nostra història.

Cada poble es definix a si mateix, es reconeix i es projecta al futur basant-se en el coneixement de la seua història, dels fets importants que han contribuït a la seua consolidació, i en el cas del poble valencià, la derrota patida en Almansa per part dels partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria va ocasionar l'eliminació sistemàtica de la transmissió del propi coneixement.

De manera eficient van anar esborrant-se de la nostra memòria els trossos d'història que ens consolidaven com a poble unit, sense que pogueren sobreviure a esta més que alguns retalls a què ens hem aferrat com s'aferren els sefardites a les claus de les cases que els seus avantpassats van haver d'abandonar després de l'expulsió ordenada pels Reis Catòlics en 1492.

Des de llavors vivim a espentes d'un silenci jalonat de vagues memòries d'allò que vam ser, memòries permeses per a què sapiem que vam tindre un part ab l'arribada de Jaume I i una “gloriosa inserció en la modernitat” d'Espanya. Abans i després, el silenci, la ignorància mantinguda.

Estos dies es programen festejos que celebren la incorporació del valencià a l'ensenyança com si el fet en si tornara la normalitat a un poble que contínua dividit per la seua autopercepció inclús en matèria lingüística i no obstant això, este pretés èxit no és més que un canvi de color en el mur del silenci.

Els nostres fills continuen ignorant el nostre passat tant com l'ignoràvem els que vam estudiar en les escoles nacionals preautonòmiques, continuen percebent la seua pàtria baix els paràmetres  fixats per Felip V encara que ara la seua ignorància es transmeta en valencià i algunes de les deformacions històriques s'han canviat convenientment per altres igual de distorsionades però en distint sentit, reivindicant noves unitats de destí en l'universal tan allunyades de nosaltres com les anteriors.

Ens conformem ab ben poc, a pesar de que aquell silenci forjat en 1707 contínua marcat en els nostres gens impulsant-nos a saber més i a conéixer-nos millor. Perquè qui no coneix el seu passat no tindrà futur.

Carles Choví Añó

secretari general Units x Valéncia – Opció N.V.

He emprat el títol del llibre que uns gosats jóvens van publicar molt abans que el futur ens arribara, a ells i a aquella lluita la meua gratitud.