|
Molt
a sovint, els polítics som percebuts per la societat com
a persones “poc de fiar” per dir-ho d'una manera suau
i no és res estrany tenint en compte la quantitat de
casos de polítics que han venut la seua ideologia per un
plat de llentilles, una pensió vitalícia o un minut de
glòria.
Els
que estem esta nit ací, hem conegut per desgràcia a uns
quants d'estos ab els que vam compartir militància fa
alguns anys.
Alfonso
Novo, Mª Ángeles Ramón Llin, Vicente Ferrer, Mairen
Beneito, o Chiquillo entre altres noms, quedaran per
sempre en el record dels que els vam conéixer marcats com
a mercenaris de la política.
Afortunadament
i enfront d'estos paràsits que es van alimentar de les
nostres il·lusions, la política també ens ha donat
l'oportunitat de conéixer persones honrades, hòmens i
dones en els que podem confiar en qualsevol circumstància
segurs de què no ens fallaran.
És
cert que han sigut menys en nombre, però la qualitat
humana de persones com Don Miguel Ramón Izquierdo, Héctor
Villalba o Enric Ramón Montañana justifiquen àmpliament
l'existència d'una activitat digna que s'anomena política.
He
tingut l'ocasió de compartir molts anys de dedicació i
esforç per i per a la pàtria valenciana ab Enric Ramón
i he de confessar que sempre m'ha sorprés la manera
tranquil·la ab què manifesta la fermesa de les seues
conviccions, eixa capacitat innata de substituir la
discussió pel diàleg sense perdre un àpex de
convenciment en allò pel que ha lluitat sempre.
Enric
és el nacionalisme tranquil i esta forma de ser i
d'entendre la política l'ha sabut transmetre als que li
rodegem. El nostre partit és com és, en gran manera
perquè ell és un dels seus fundadors, perquè des del
primer moment ell va creure en el projecte i perquè ell
s'involucrà en el seu desenrotllament.
La
seua força ens ha donat forces per a continuar, si, la
seua força, perquè la força de l'home no es medix per
la quantitat de pes que és capaç d'alçar, si no per la
capacitat del seu ànim davant de l'adversitat i d'este
tipus de força a Enric no li ha faltat mai.
Recorde
que durant les passades eleccions municipals i autonòmiques,
quan la malaltia va fer perillar la continuïtat del
partit en Almàssera i van ser molts els que es van posar
nerviosos, Enric va mantindre la calma i des del llit d'un
hospital, ajudat per la seua esposa Toniquin i els seus
fills, va transmetre esta calma a la resta dels seus
companys, deixant-nos un magnific equip humà que va ser
capaç d'obtindre dos regidores i fixar una estructura política
ferma en Almàssera a la què Enric podrà reincorporar-se
quan la salut li ho permeta.
Hui,
perquè Opció – Units x València no seria lo que és
si Enric Ramón Montañana no s'haguera creuat en les
nostres vides, volem agrair-li la seua fe, la seua
dedicació, el seu nacionalisme tranquil anomenant-lo
President Nacional d'Honor, encara que l'honor de ser els
seus companys és nostre.
|
